Des que els homes van començar a assentar-se, i van anar abandonant la caça i la recol·lecció, van començar a domesticar animals per al seu suport. Els ànecs i oques s'han criat per tot el món, i el seu greix (de fàbricacil conservación) servia d'aliment durant tot l'any els pagesos.

El Foie Gras, era apreciat des de fa més de 6000 anys. La llegenda explica que el foie gras està vinculat a la pràctica de l'endevinació, que consistia a llegir les entranyes d'animals sacrificats pels déus. Al final d'aquesta pràctica, les peces més apreciades de l'animal eren utilitzades amb finalitats gastronòmiques.

Els egipcis van estudiar el comportament de les oques salvatges i les seves migracions. Van observar que abans del llarg viatge migratori, les oques s'ativen de menjar augmentant el seu pes en gairebé un 50%. Van descobrir que el greix l'acumulaven al fetge, aquest òrgan tan preat per elaborar el “foie gras”.

Per poder tenir al seu abast aquest deliciós producte, calia criar les oques i alimentar-los forçosament. Així, ja a Egipte (antic imperi 2845-2400 anys aC) es van domesticant a poc a poc.

A les tombes del Caire s'han observat activitats de cria d'aus aquàtiques.

Probablement van ser els grecs els qui van transmetre aquests coneixements als romans. Després es va perpetuar la tradició de cria de les oques pels hebreus, i posteriorment es va anar dispersant per Europa, especialment per França, Polònia, Hongria i Bulgària.

També hi ha una reproducció al “Museu del Louvre” on s'observa un corral ple d'ànecs i oques. Un noi sosté un dels ànecs amb un embut a la boca per introduir-hi l'aliment. Els altres semblen esperar el festí, alguns ja estan estirant el coll.

Als s. XVII i XVIII, la cria domèstica d'ànecs i oques va adquirir gran importància econòmica. Els agricultors van començar a vendre el foie gras als mercats, cosa que suposava una font extra d'ingressos per als agricultors.

No va ser fins al segle XIX quan el foie gras va adquirir una importància culinària. Es van desenvolupar les “cases del Foie gras”, que es van convertir en llocs importants per comercialitzar aquest producte. El compositor Rossini, el 1857 (París) sempre elogiava les seves trobades culinàries amb dues receptes a base de foie gras.

Va inventar els famosos "Tournedos Rossini": carn de vaca saltada a la paella i coberta amb una rodanxa de foie gras a la que prèviament s'ha passat per la paella. i els "Macarrones Rossini" estan farcits de Foie Gras, tòfones negres del Périgord, pernil cuit, tot picat i barrejat amb rovell d'ou.

A dia d'avui continuen tenint reputació, com ara el marcat de Samatan, Brive, Sarlat, Gimont, etc. Avui dia, les regions mundialment conegudes amb alta tradició en l'elaboració d'aquest producte són Alsàcia i el sud-oest de França.

Actualment, molts països d'Europa de l'Est també tenen explotacions de foie gras. Segur que llegir això t'ha obert la gana…

Et presento els Foie Gras El Greco, elaborats a Barcelona un producte de primera qualitat 100% natural. L´elaboren amb fetge d´ànec procedent d´una granja artesanal de França, en una ubicació privilegiada que gaudeix d´un entorn ric en vegetació de les plantes aromàtiques. La selecció i l'aprovisionament l'efectua personalment El Greco, així asseguren un seguiment perfecte.

Aquest foie gras està curat a la sal a partir d'una matèria primera adquirida a Las Landas i distingida amb el etiqueta vermella i el IGP Landes.

Té algunes varietats molt originals com Foie Gras mi-cuit amb albercoc i cacau o foie Gras mi-cuit amb poma i Calvados.

T'animo a provar-los!

AUTORA: Ana Gómez, llicenciada en Química, Bioquímica i sommelier WSET3. CEO de Perfectaní.